d’octubre 13, 2006

El diablo se viste de PRADA....tots al cinema ¡¡¡¡


Sovint he comentat a classe que per entendre d'economia cal saber moltes coses sobre el món empresarial ( fem exercicis de marques..recordeu?)
Tambe he suggerit que llegint llibres, revistes, mirant pel·licules, anant a fires..s'amplien coneixements ( i parlant amb els pares de les seves feines).

EXERCICI OBLIGATORI: anar al cinema a veure " El Diablo viste de Prada".... i fer un comentari... per a mi destaquen dues frases:
1- si has perdido tu vida personal estas a punto para un ascenso.
2- Este tipo de vida es el que quiere todo el mundo.

de tots vosaltres espero un comentari que reflectirà no només que aneu al cinema sino que ja teniu esperit economista / empresarial.

12 comentaris:

Anònim ha dit...

Vaig anar fa una setmana a mirar aquesta pel·licula i em va fer pensar en el mon de l'economia i emrpesa que haviem parlat a classe. La recomano a tothom perque s'aprenen moltes coses. El que em va cridar més l'atenció va ser les estrategies que pren l'empresa, en concret les estrategies de "Miranda", que vol que l'empresa vagi be i fer el que fagi falta per continuar dirigint l'empresa per tirar aquesta endavant. En fi, que aquesta pel·lícula fa entendre les empreses desde l'interior i que la recomano a tothom.

Anònim ha dit...

Vaig anar l'altre dia al cinema a veure "El diablo viste de prada". Personalment crec que és una pel·lícula que aporta una imatge mol real de com és de dur el fet de pertànyer a una empresa. La primera frase de "si has perdido tu vida personal estas a punto para un ascenso" ho reflecteix clarament. Per aconseguir bons resultats en el treball cal que t'hi entreguis a fons, al 100%, perquè sinó fracasaràs en el teu objectiu. El món empresarial està ple de gent disposada a treballar, però sinó destaques no aconsegueixes cap mèrit entre tots els altres. La segona frase "Este tipo de vida es el que quiere todo el mundo" es refereix en part a això últim. Si no t'esforces al màxim, vindrà un altre i et treurà la feina. Cal ser llest i sacrificat i, acabaràs obtenint el teu benefici.
En el cas de la protagonista, al principi no volia entregar-s'hi a fons ja que només seria una feina per un any i no li tenia cap respecte a la feina per la qual treballava. Però després va haver de canviar la seva vida ( aspecte, hores de treball fora d'hora... ) perquè sinó no podia realitzar una bona feina. El seu nou treball va acabar afectant a la seva vida privada, resultant de prendre's-el molt en seriu i valorar-lo. L'altra protagonista, la Miranda, en canvi és la directora de l'empresa. És respectada per tothom gràcies a que s'imposa de tal manera que no juguin amb ella i obtenir bons resultats per fer que l'empresa segueixi prosperant. No deixa que els sentiments actuin davant de les decisions més oportunes a prendre sobre el negoci.
Crec que la conclusió és que s'hi vols tenir èxit en una feina cal que hi dediquis molt de temps, sinó vols acabar sent un més del montón, i no t'ha d'importar implicar-hi més hores ni implicar-t'hi totatlment.

Anònim ha dit...

Jo la vaig veure fa uns dies i personalment la vaig trobar molt entretinguda, és una pel·lícula que reflecteix des d'un punt de vista força cruel el món laboral juntament amb els pros i les contres i els beneficis que se li adjunten. Alhora aquesta pel·lícula té com una estratègia de màrketing, ja que degut a les intervencions comercials que realitza la protagonista (anar de compres, canviar la vestimenta, fer "recadus"...)t'entren unes ganes tremendes d'anar a comprar de tot (especialment des noies, ja que la protagonista ho és). La veritat és que si no ets dur i rígid la gent et pren el pél, i és això lo que crec que vol transmetre. Lo que vol dir es que si no ets´exigent i demanes les coses amb una rapidessa i amb unes qualitats determinades, el rendiment dels beneficis disminuiria, ja que estem parlant d'una empresa multinacional de gran importància. Així que la recomano a tothom! és molt entretinguda i nose..per passar l'estona al cine està bé!

Anònim ha dit...

Aquesta pel•lícula l’ha he trobada molt entretinguda, però a part d’això, fixant-nos desde els món de l’economia i de les empreses destacaria la manera de actuar de Miranda Priestly. Ella dóna ordres que han d’estar complertes quan ella vol i de la manera que vol, ja que sinó potser molt del personal que treballa a la revista no el faria i no se’l prendria amb serio, i d’aquesta manera aconsegueix que hi hagi eficàcia.
Jo destacaria una frase : “Cuando empiezas a rendir en el trabajo la vida personal disminuye, y cuando se acaba la vida personal es hora de un ascenso”. D’aquesta frase he tret varies conclusions: una d’elles, si et dediques massa a la teva feina pots ser que la teva vida personal vagi malament ni que no ho vulguis perquè un dia només té 24 hores i si el treball te n’ocupa masses no hi ha temps per a la parella o la família. Si et dediques a la empresa on treballes les hores necessàries per tal de complir en tot passant de la família, potser aconsegueixes un ascens però serà que t’hi has dedicat molt, per lo tant, que tens abandonada la família molt probablement. D’altre banda, tenir una posició prestigiosa a una empresa pot comportar no tenir-ne ja que la responsabilitat pot ser tan gran que no puguis fer re.

Anònim ha dit...

La pel·lícula, si no t'hi entretens 1 minut a pensar el que ens vol dir, o ens limitem a pensar, la típica americana d'una tia que treballla té les seves històries d'amor(veure la "peli"), i ja està. El rere fons de la película, on trobem a la protagonista que comença al principi a treballar en un lloc on milers de persones voldrien treballar, però ella no, es comença a veure aquella manera de treballar de totes les noies de la Runway i com totes queden absorvides per la jefa, Miranda, que els fa que la seva feina sigui la única preocupació que tinguin al cap i perdent la seva vida personal. La protagonista està convençuda de que no li passarà el mateix, però obviament...Aquesta pressió de la seva jefa, fa que el treball passi a ser la primera i la única prioritat de la protagonista.

Miranda, la jefa, quan ella li diu que no sap si deixar-ho, li diu que aquesta vida és la que voldria tenir tothom, la de la moda, sortir a les revistes, fotos, desfilades....Aleshores és quan ella reacciona i veu que tota aquesta parafarnalia, aquest món de mentides, de xanteigs, i tot per la propaganda de la publicitat i els diners que generen les notícies d'aquest món, realment no va amb ella.

Anònim ha dit...

La pel·lícula està bé perquè veus com la protagonista va progressant. És veritat que és difícil treballar en una feina d'aquest tipus i més si la teva jefa és tan exigent, però trobo que tampoc t'hi has d'implicar tant com per haver de deixar enrere tota la teva vida personal. Està clar que si et conformes amb una feina normal i no gaire important pots tirar endavant però està bé ser ambiciós i voler arribar al màxim de lluny que puguis.
A qualsevol li agradaria tenir una feina així ja que t'obra moltes portes al futur i això també s'ha de tenir en compte.

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

.Divendres vaig anar a veure aquesta pel:lícula i no només em va agradar moltíssim, perquè és entretinguda i divertida , sinó que crec que el guió era molt enginyós i que hi havia unes frases i uns moments de la pel:lícula mol bons. Per a mi van destacar 2 frases. Una és ( se comportan como si curasen el cáncer) Aquesta frase la diu la protagonista i reflecteix la prepotència que tenen totes les persones de la pel·lícula que estan del tot involucrades amb aquest món de moda.HI ha un tros en què la protagonista es posa a riure quan no distingeix dos cinturons una mica diferents. Llavors la Miranda li explica com funciona el mercat. Diu que cada dia s'inverteixen molts milions decidint qùina roba ha de sortir a vendre i que segurament alguna blusa que ella s'ha comprat perquè no és cara, primer va passar per les seves mans i en el seu moment va estar de moda. Crec que arribats a aquest punt és quan es comença a veure la transformació de la protagonista, de noia amb idees pròpies, burlant-se de tota aquella gent transtornada per la moda, a la noia completament superficial i desgraciada.
L'altra frase que m'agrada molt és quan la seva companya de feina li diu( te vendiste el día que te pusiste por primera vez las botas de Prada).A partir de que la noia es comença a vestir de moda perquè la Miranda no la despatxi, també comença atreballar més dur, fa molt més del que la Mranda li diu i la seva vida personal és nul·la. ës aquí quan vostè menciona la frase( avisa'm quan la teva vida estigui arruinada, que llavors serà hora d'un ascens.)Es refereix que com que només està dedicada a la feina, més rendeix i més útil és.Laltra frase crec que es refereix a que totes les noies interessades pel món de la moda, matarien per ser l'ajudant de la Miranda. Perquè a la pel·lícula si has treballat amb ella, després podràs estar a on vulguis.
Al final, crec que la protagonista abandona perquè s'adona d'on s'havia posat. Se n'adona quan la MIranda li diu que s'assembla molt a ella, que fa coses que ella fa. Li explica que la mateixa decisió egoïsta que ella havia pres contra el seu soci, ho va fer ella amb la seva companya de feina.
EN resum, crec que la pel·lícula és una forta crítica contra la gent que es passa la vida treballant i contra una mica la moda. Jo personalent , crec que és inhumà que es gastin tants diners amb coses tant supèrflues com ho és la moda, quan hi ha milioms de persones que s'estan morint de fam.N'hi hauria prou amb què s'en gastessin la meitat i l'altra la dediquessina resoldre els injustícies del món.

Anònim ha dit...

Fa una setmana vaig anar al cinema a veure aquesta pel.lícula , la veritat es que em va fer adonar que el meu món havia canviat lleugerament en un més . Ara , quan vaig al mercat penso amb la pinya que val dos euros : alguns cèntims pel transport , uns quants per la mà d´obra i la resta els beneficis de l´empresa d´alimentació . Al mateix passa amb qualsevol peça de roba de la Miranda Priestly : una empresa fàbrica roba ,un petit tan % podries pagar-ho a les persones del tercer món que han treballat en les primeres matèries , un altre a l´empresa europea , però el preu més elevat és la marca , igual passa amb una fàbrica d´ulleres , l´empresa ne´n fa milers i despés marques tan internacional , com : hugo Boss o Miss sixtY ( que tan compren rellotges com polseres , roba...) compren les ulleres aquesta fàbrica les que més els hi agrada i tu compres majoritàriament la marca. Tot això ho explico , perquè pel meu punt de vista aquest és el punt més important de la pèl.licula el progrés que fa l´Andy( la protagonista) per entendre tot aquest món on l´economia n´és la base, perquè té un objectiu cla: ser una gran periodista i per això no li hauria d´importar fer el que calgués ...i per comença el que ha de fer és entendre aquest món on la base n´és l´economia , perquè si ho pensem a hores d´ara l´Andy ja seria una gran periodista i ja sabria perfectamnet com s´escriu Dolce&Gabbana .




Clara Ortiz Español

Anònim ha dit...

L’ altre dia vaig anar al cinema a veure "El diablo viste de prada".Crec que és una pel•lícula que reflecteix el món de les empreses i el que costa treballar-hi. La primera frase ens vol transmetre que per aconseguir l’objectiu marcat, cal dedicar-hi hores,cal ser el millor perquè després teu hi ha moltes persones disposades a treballar. La segona frase ens vol dir que encara hagis de dedicar moltes hores, val la pena perquè així acabaràs tenint el teu objectiu.




Cristina Pardo

Anònim ha dit...

La pel·licula està força bè per veure una mica com és la vida dels directius de les gran multinacionals (però crec que un pèl massa exagerat)Però trobu mol dura la frase "si has perdido tu vida personal estas a punto para un ascenso", ja que crec que moltes persones pooden compaginar quasi a la perfecció la vida profesional i la privada, i que potser és díficil portar-les al 50-50 però tampoc una a de substituir l'altre. I l'altre frase "este tipo de vida es el que quiere todo el mundo" és tan certa com falsa ja que tothom somia en tenir un treball d'aquests (encara que diuen que està mal pagat, però tambè hi ha gent per tot hi que trobarà que aquest món no li va. I un últim comentar-hi, no hi havia cap secretària qualificada, a una gran empresa que possen a una periodista?

Anònim ha dit...

Marta Úbeda

Avui diumenge he anat per fi a veure la pel·lícula i la veritat és que m'ha sorprès, m'ha agradat molt més del que em pensava. Hi ha hagut moments que fins hi tot he arribat a deixar anar alguna llagrimeta, com quan ella i el seu novio decideixen deixar-ho...realment amb aquestes coses s'aprèn que no només amb els diners pots obtenir la felicitat, sinó que apart d'obtenir diners per guanyar-te la vida, també necessites gaudir de salut i amor rodejat dels que realment estimes. el comentari del noi que treballa amb ella de "avisame cuando tu vida personal sea un fracaso...este sera el momento de un ascenso" m'ha deixat una mica parada i més veient la cara que feia ella després de que li ho digués.per què això hauria de ser aixi?? no sempre és d'aquesta manera, al contrari, jo crec que una persona ha de saber compaginar-se be la feina amb la familia i tenir una mica de temps per ell/a. no tindrem mai el que realment volem si només ens centrem en la feina i en res més, que es l'amor i el tenir algun motiu pel que viure.
hi ha moltes coses que podriem destacar d'aquesta pelicula pero jo em quedo amb el fet general. el món de l'empresa no és tan fàcil com sembla i pot arribar a canviar-te la vida...fins i tot a tu mateix.