els alumnes : Ortiz, Silvestre, Torres i Marba han de fer un comentari al acudit.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
- Ferran Borrás i Guillamet
- EPrimaria a Cast. d'Empuries. Batx.Salesians d'Horta, Batx.superior i Preu Inst Jaume Balmes BCN.1er treball a La Caixa-Central de Layetana. Llicenciatura Historia ,Art,Geografia a l'Universitat Central Barcelona 1968.Economia General i màrqueting a ESADE , Comptabilitat Cambra de Comerç, Tractament de superficies a Pforzheim,Karlsruhe,Vicenza.Polit de gemes precioses a Idar Oberstein . De 1969 a 2000 Director General a UNIMAC,SA (representacions germaniques,suisses,belgues,italianes). De1969 a2011 professor de l'Escola Garbí d'Historia i,Geografia,cultura classica, i Art. Des de 1999 professor d'Economia .De 2001 a 2003 Director d'Escola Garbí i fins 2005 Director de Projectes.Conferencies a l'Universitat de Cordoba , a l'escola d'Arts i oficis Maestro Mateo de Santiago Compostela ,i a l'escola Massana sobre " El polit de les joies".Sobre EGIPTE i sobre Economia a diferents llocs.Cursos de Gestio Projectes ,Geopolitica, Akenaton,Arqueologia.Jubilat a 2011. Participant a seccio Historia de La Soci-caixa.Professor de Ins.Est.Finacers,programa EFEC.
5 comentaris:
Aquest acudit fa refèrencia a dos punts:
El primer ens fa pensar en el mètode que utilitzava Sócrates . Fent preguntes breus al seu interlocutor establia un diàleg en el qual aconseguia que el seu company treiés tot el saber que portava a dins , utilitzant ell la postura del no saber.
El segon punt podria mostrar aquells economistas que construeixen previsions a llarg plaç , i per això moltes d´elles no és poden cumplir . En aquest cas els economistas podrien utilitzar la matèixa pòstura que Sócrates , però en sentit invérs : Sócrates utilitzaba aquesta frase guardant el seu saber per poguer treure la intel.ligència derls altres i en canvi els economistas poden utilitzar aquesta frase en situació de fracàs quan veuen que la seva previsió no s´ha complert.
Clara Ortiz Español
Comentari segon-referent al primer comentari
Crec que m´he precipitat , potser per els economistes més que per mostrar el seu fracàs al cap d´un temps , utilitzen aquesta frase quan han de fer previcions a llarg termini i com que ho creuen d´aquella manera , però no poden estar segurs de les variables que hi hauràn al cap d´un temps , diuen: jo crec que serà així , però com que no en puc està segur dic que "solo se que no se nada "
Clara Ortiz Español
Crec que aquest acudit ens ensenya vàries coses. Primer de tot la famosa teoria de Sòcrates i amb la que comença el seu llibre més famós, "Yo solo sé que no sé nada". També sabem que a molts economistes els hi agrada fer prediccions, però alhora també sabem que aquestes són molt difícils de fer degut a que l'economia es basa en un sistema de confiañça entre els humans i també que aquesta depèn molt del món. Un clar exemple el trobem el dia de l'11 de Setembre quan van caure les torres bessones. Aquell event era del tot imprevisible i allò va fer decaure l'economia de tot un país, totes les prediccions que van fer els economistes de cara al futur amb 4 o 5 hores se'ls en va anar a norris.
Per això els economistes ja poden fer prediccions i predir què passarà amb l'economia al futur, però per molt que sàpiguen segurian depenent del mon i l'espècie humana totalment imprevisible i per tant, no sabran, com molt bé diu l'acudit, res.
SARA SILVESTRE
Pensen que podría ser Sócrates perquè és una frase que va dir perquè pensava que encara li quedava molt per saber o un economista perquè tot el que sap mai és de tot cert ja que hi han molts factors externs que fan que no sigui del tot segur i sembla que no sàpiguen res.
La "gracia" d'aquest acudit, i el que ens vol dir,és que els economistes mai estan segurs del que saben, per això la frase "yo solo sé que no sé nada", perquè no poden preveure el que psarà amb l'economia.
Publica un comentari a l'entrada